Quan
totes les cases i masos eren habitats aquests pobles devien
ser un encant. Ara són un jardí mal cuidat,
desordenat, feréstec. Portes obertes arreu, parets
amb escletxes, herbes pels carrers i davant les esglésies,
esbarzers que ofeguen les pedres velles, silenci, abandó,
ningú enlloc. Llocs abandonats, fantasmes, naturalesa
exuberant que sembla tornar dominar en llocs on guanyava la
mà de l’home. Tot plegat resulta instigador,
romàntic i atraient.
Garrigàs es troba allà
on la plana empordanesa entra en contacte amb els Terraprims,
a l’esquerra del riu Fluvià. El poble de Garrigàs
s’ha convertit en cap del terme per ser el nucli urbà
més habitat. S’alça damunt un petit pujol
des d’on domina bona part de la plana.
Llocs d’interès
Les cases han estat molt restaurades
i modificades al llarg del temps. Algunes finestres amb carreus,
amb inscripcions i dates, ens diuen que tenen 300 o 200 anys.
En un carrer estret, anomenat Carreró Gran una casa
presenta una interessant finestra gòtico-renaixentista
(segle XVI) amb decoració floral. Al seu costat, una
altra casa té una finestra amb l’any 1663 grabat
a la llinda.
A la plaça Major, la
primera casa, presenta un interessant rellotge de sol pintat
a la façana i amb la següent inscripció:
«Dia primer de mars de l’any 1841». Aquesta
plaça major és gran i lluminosa, a diferència
de la majoria de carrers, estrets, humits i ombrívols.
Hi ha el modern edifici de l’Ajuntament que contrasta
amb les blanques dovelles d’una gran portalada de pedra
que devia pertànyer a un antic edifici, avui desaparegut
(segle XV o XVI). Al fons de la plaça hi ha un deliciós
racó amb uns bancs per reposar, una olivera i altres
arbres que donen ombra. El carrer que baixa de la plaça,
al final, hi ha la rectoria que s’ha convertit en l’església
del poble degut a que l’antiga es troba a 1 km allunyada.
Garrigàs, a diferència dels altres pobles del
terme, té una botiga de queviures, una carnisseria,
escoles i un centre cívic.
L’església de
Sant Miquel és un bell edifici romànic tardà
(segles XII-XIII) situat lluny del nucli urbà. S’hi
accedeix seguint un camí asfaltat, flanquejat per alzines
i pins. L’església té una masia habitada
al costat i molt a prop hi ha el cementiri.
El veïnat del «Camí de Dalt» dóna
la sensació de poble fantasma, deshabitat però
no abandonat. Les cases estan restaurades i els carrers pavimentats.
És un nucli format per cases de segona residència.
Algunes grans masies, com can Pagès, estan ben restaurades
amb grans jardins de gespa ben segada al davant. A la plaça
Major de Sant Sebastià hi ha un oratori de pedra amb
la imatge del sant a dins (potser del segle XVIII). Algunes
cases (dels segles XVII-XVIII) han conservat interessants
eixides sostingudes per arcs rebaixats i voltes de pedra.
El veïnat de l’església
i el castell només té una masia habitada. Tot
el conjunt presenta abandó, deixadesa, solitud, indiferència
davant uns temps que li passen de llarg. El castell s’esquerda
per tots costats, amenaçant ruïna i l’església,
sense culte, està voltada d’ofenoses herbes que
creixen lliures arreu. Portes i finestres obertes, esbarzers,
parets que cauen, làpides d’antics rectors de
la parròquia, ombra, humitat, un vent que xiula entre
les escletxes del castell, silenci. Paisatge magnífic
per les ànimes romàntiques.
L’església de
Sant Sadurní és d’una sola nau amb absis
semicircular. Presenta estructures de diferents èpoques:
Romànic, gòtic i afegitons posteriors. El presbiteri
queda amagat pels murs del castell (adossat a l’església).
És la part més antiga de l’església,
segle XI i presenta algunes arcuacions llombardes (que es
poden veure dins una estança del castell). La nau és
coberta amb volta apuntada que posseeix cornisa de secció
excorbada. Al mur meridional hi ha una portalada adovellada
amb la data 1306 en xifres romanes. Cap als segles XIV o XV
l’església serví de torre de defensa.
Sobre la capçalera s’alça el campanar,
de planta quadrada i arcades de punt rodó (segles XVII-XVIII).
L’interior de l’església d’Arenys
fou decorat per diferents artistes a mitjan del segle XX quan
el poble estava habitat pel crític d’art castellà
José Francés. Hi ha pintures de Ramon Reig i
dues talles de fusta de Frederic Marés.
El castell d’Arenys
es troba al costat de l’església. Durant l’Edat
Mitjana pertanyia als senyors Palol. Consta que l’any
1319 Dalmau de Palol reté homenatge al bisbe de Girona
per la meitat de la dècima de la parròquia d’Arenys.
A mitjan del segle XVII passà als Cruïlles. El
primitiu castell medieval sofrí moltes restauracions
durant els segles XVI, XVII i XVIII que li donaren la forma
actual. Unes obres de fa pocs anys restauraren la façana
principal donant-li un aire medieval i alhora fantasiós.
Destaquen algunes portalades adovellades i grans finestres
amb carreus. Malauradament l’edifici està abandonat.
La vista que es contempla
des del mirador format per la plaça on hi ha l’església
és magnífica: camps, espesses boscúries
i ofenoses arbredes que no deixen veure les aigües del
Fluvià. Paisatge rural, amagat, allunyat. Verge.
L’església de
Santa Maria d’Ermedàs és romànica
dels segles X-XI. Sofrí modificacions durant el segle
XVIII (principalment la façana principal o frontís).
A l’interior de la rectoria, al costat de l’església,
hi ha un passadís excavat en el terreny natural del
turó, d’uns 10 m de llargada, acabat en un petit
recinte ovalat. Hom creu que és un antic hipogeu (construccions
subterrànies que servien per amagar-hi objectes valuosos
en temps de perill).
Can Marisc és un gran
casal, encara habitat, situat a l’entrada del poble.
Presenta un gran portal adovellat i finestres amb carreus
(segles XVII-XVIII).
L’ermita de Santa Llúcia de Tonyà és
un edifici de caire popular provablement del segle XVIII.
Per la diada de la patrona s’hi celebra un important
aplec. Algunes masies de Tonyà presenten portals adovellats
i finestres amb carreus dels segles XVI i XVII.
Ermedàs és un
petit poblet que fins a mitjans del segle XIX, junt amb el
poble veí de Vilajoan, formaven un municipi independent.
Actualment només hi trobareu dues cases habitades,
una església força abandonada i carrers plens
d’herba. El poble s’alça al cim d’un
petit pujol, a l’inici dels Terraprims (terres de relleu
suau que limiten a ponent, la plana empordanesa). Tant la
carretera que condueix al poble des de la N-II com la que
comunica amb Garrigàs (a uns 2 km) estan per asfaltar.
Arenys d’Empordà
és un petit poble que es troba a uns 2,5 km al sud-oest
de Garrigàs, està format per dos nuclis separats
: El barri del «Camí de Dalt» i el nucli
on hi ha l’església, el castell, la rectoria
i algunes masies situades dalt d’un tossal, a menys
de 500 m de la riba esquerra del Fluvià.
Tonyà és un
veïnat de masies escampades, situat a uns dos km al nord-est
de Garrigàs, en direcció a Siurana. L’any
1017 consta que el lloc de Tonyà pertanyia al monestir
de Banyoles. Hi havia hagut un castell o força, almenys
des del segle XIII, que havia estat possessió del monestir
de Santa Maria de Roses.
Vilajoan és un poblet
situat a un km a migdia d’Ermedàs i vora la riba
esquerra del Fluvià. S’hi accedeix des de la
N-II, prop de Bàscara. Moltes cases han estat restaurades
i serveixen de segona residència, fins i tot el castell
(amb interessants elements gòtics dels segles XIV-XV).
L’església de Santa Maria fou restaurada fa uns
anys. És romànica, dels segles X al XII.
Fires i festes
29 de juny. Festa Major de
Sant Pere a Garrigàs, Arenys d’Empordà,
Vilajoan, Tonyà, Ermadàs.
22 de juliol. Festa Major
de Santa Maria Magdalena a Vilajoan.
29 de setembre. Festa Major
de Sant Miquel a Garrigàs i a Ermadàs.
29 de novembre. Festa Major
de Sant Sadurní a Arenys d’Empordà.
13 de desembre. Aplec de Santa
Llúcia a Tonyà.
Ajuntament de Garrigàs
Pl. Ajuntament, 2
Tel.: 972 568 083
Fax: 972 568 083
ajuntgarrigas@teleline.es
http://www.ddgi.es/garrigas/
|
