Paricio.
La nau de tines, conformada a partir d’una successió
d’arcades apuntades de rajol vist, és l’element
més significatiu.
Casa Coderch de Sentmenat.
Es tracta d’un mas amb una característica porxada
d’arcades de pedra a la façana de llevant. Fou,
durant molts anys, el lloc de repòs i estudi del reconegut
mestre de l’Arquitectura, José Antonio Coderch
de Sentmenat.
Els ponts del Relliquer. El
Relliquer és una extensió del nucli que es va
construir seguint el camí del puig Castellar i paral•lel
al curs del rec del Merdanç. Amb la integració
del rec al paisatge urbà i la construcció de
ponts es va conformar un interessant i característic
paisatge. En tenim una mostra en els ponts que encara ens
resten a l’extrem més meridional del barri.
Plaça de Sant Jaume.
En el nucli antic es van succeint edificacions amb l’accés
a la planta pis mitjançant escales exteriors. Es tracta
d’una tipologia pròpia d’aquestes contrades
que té la màxima expressió en els masos
situats arreu de la muntanya de l’Albera. Els edificis
cantoners de la plaça ens n’ofereixen una bona
mostra.
Cal Marquès. A la banda
de ponent de la plaça del Dolmen observem, en un segon
pla, la torre medieval que presenta una finestra gòtica
amb una columneta central al bell mig del parament del mur.
Aquest conjunt, avui restaurat i ocupat per habitatges, pertanyia
a la propietat del Marquès de Camps.
Plaça del Dolmen. Aquesta
plaça és un espai urbà resultant de la
cessió al municipi d’una antiga horta propietat
del marquès de Camps. A l’espai, molt arbrat,
s’hi va construir, l’any 1973, amb motiu de la
inauguració de la xarxa d’aigua potable, un dolmen
artificial.
Església de Sant Jaume.
És un edifici del segle XVIII format per una gran nau
central, orientada en sentit N-S, i capelles laterals. L’edificació
està situada parcialment damunt les restes d’una
antiga església romànica. El campanar ha sofert
nombroses modificacions i ampliacions. La darrera, va consistir
en la construcció del coronament actual, que es va
deixar inacabat. El cos inferior, de bases quadrada, és
de l’antiga església romànica.
Casa Balmanya. Edifici on
visqué, entre els anys 1869 i 1915, el que fou mestre
Antoni Balmanya i Ros. La seva tasca al front de l’escola
pública d’Espolla fou mereixedora de la nominació
de Escuela modelo de las elementales del partido de Figueras.
És considerat un dels iniciadors de la renovació
pedagògica de Catalunya.
Plaça de l’Albera.
Es tracta d’un espai situat en un terreny en pendent
i ordenat a partir de murs de pedra que conformen feixes,
amb una clara referència als paisatges de l’entorn
d’Espolla. Al cimal de la plaça, un recinte de
planta quadrada allotja un menhir artificial construït
amb una gran pedra granítica de la vessant del puig
Castellar. A la part superior de la plaça, l’edifici
de l’antiga rectoria acull la seu del Paratge Natural
de l’Albera i de l’Ajuntament.
Els Pedrissos. En aquest racó
hi trobem una font i un banc d’obra adossat a un mur
de façana. Aparentment pocs elements d’interès.
La vida social que s’hi genera, però, és
del màxim interès. És el punt de trobada
de grans i joves que, situats en un lloc privilegiat d’observació,
transcorren les hores fent tertúlia. Davant mateix,
can Mascort, antiga casa pairal d’una família
benestant de la població, ens retorna a una època
florida de la vida local de les primeries de segle.
Castell d’Espolla. A
llevant del carrer de Figueres hi trobem el recinte murallat
del Castell d’Espolla. Es tracta d’un conjunt
de planta rectangular ordenat a partir d’un carrer central
orientat en direcció N-S. De la construcció
original, avui poc visible, en podem destacar la portalada
de migdia, construïda amb pedres granítiques carejades,
les cantonades, també de grans carreus granítics,
i diverses espitlleres. Segons Badia data d’una època
al voltant del segle XIII.
Camp d’urnes. Situat
al veïnat dels Vilars i descobert l’any 1886 pel
mestre Antoni Balmaña. Necròpolis hallstàtica,
datada entre els segles IX-VIII a.C.
Dolmen del Barranc. Monument
megalític funerari.
Sepulcre de la Cabana Arqueta.
Monument megalític funerari.
Sepulcre de la Font del Roure.
Monument megalític funerari.
Ermita de Sant Genís
d’Esprac. Església romànica dels segles
XII-XIII. Consta d’una nau i un absis circular. L’edifici
es presenta completament arrebossat a excepció del
mur nord de la nau i la base de l’absis. Al mur nord
s’hi pot trobar opus spicatum (segle X).
Ermita de Sant Martí
de Baussitges. Església romànica del segle X.
Consta d’una nau dividida en dos trams on encara són
visibles restes de l’enllosat original, i d’un
absis de planta trapezial. L’edifici és coronat
per un campanar de cadireta de tres pilastres.
Esglesiola de Sant Miquel
de Freixe. Església romànica de la primera meitat
del segle XI que es troba en total estat d’abandó.
Només es conserva el mur nord.
Fires i festes
Gener. Festa de Sant Sebastià.
Fira de l’oli i l’olivera.
Junio. Romiatge a Sant Genís.
Juliol. Festa Major de Sant
Jaume.
Ajuntament d’Espolla
Amadeu Sudrià, 3
Tel.: 972 563 179
Fax: 972 545 084
espolla@ddgi.es
http://www.ddgi.es/espolla
|
