Al bell mig de la plana empordanesa s’alça un petit turó d’uns 44 m d’alçada, on s’hi troba assegut el poble del Far. L’església, situada a la part més alta del poble, domina tot el terme i una gran part de la plana empordanesa. Veu amb indiferència el niu de rocs que sembla Figueres des d’aquí, i el pas de milers de vehicles que van i venen de França. Més enllà, delimitant la plana, les muntanyes del Montgrí, la línea blava del mar, les cases blanques de Roses i pobles propers, la serra de

Rodes, les Alberes. Més lluny de Figueres es veu el Mont, Bassegoda, Les Salines i el Canigó nevat.

El poble mira la fèrtil plana de l’Empordà, els camps ben treballats, les línees de xipressos per aturar els forts cops de tramuntana que malmeten els sembrats, els camps verds per als farratges, les oliveres. Terra rica, regada gràcies a una xarxa de canals que duen aigua de l’embassament de Boadella.

A El Far encara hi queden forces pagesos. La majoria compta amb granges de porcí o boví. Les famílies que no viuen de la terra es dediquen a diferents oficis (construcció, serveis), desplaçant-se, la majoria, a Figueres, que està a pocs quilòmetres. L’any 1718, el Far tenia 191 hab., que passaren a 352 l’any 1860. L’any 1950 en tenia 362, i el 1991 uns 397. En l’actualitat (401 hab. l’any 2001), la tendència de la població és a crèixer afavorida per la seva proximitat amb Figueres. Cada vegada hi ha més gent que decideix treballar a la ciutat i viure en un poble petit proper, on la tranquil•litat per a les hores de descans i esbarjo hi és assegurada.

El poble fou construït en un lloc elevat quan la majoria de la plana empordanesa era formada per estanys i aiguamolls. Poc a poc, els pagesos anaren desecant molts dels antics aiguamolls per obtenir terres de conreu. Aquestes terres, al•luvials, resulten molt fèrtils (més encara des de que es poden regar).

El Far és cap d’un municipi de territori reduït (9,08 km2). Solca el seu extrem de ponent el riu Manol, que fa de terme amb Figueres. Una sèquia artificial (el Rec del Molí) travessa la part meridional del terme. A uns 500 m a migdia del poble, en terreny pla, hi ha el veïnat de l’Oliva, format per una vintena de cases i masos dels segles XIX i XX.

En un document del rei franc Carles el Calb de l’any 844, el lloc de «Farus» apareix
com a possessió de l’Església de Girona. En altres documents dels anys 878 i 886, consta que «Farus» pertanyia al comtat de Peralada. El lloc continuava com a domini de l’Església de Girona en diversos preceptes de Carles el Senzill dels anys 898 i 922. L’any 974, segons una relació de possessions del monestir de Sant Pere de Rodes, consta que el lloc de «ipso Faro» pertanyia a aquell monestir. El nom «el Far» prové, segons els estudis que s’han fet, de la situació del poble: en un lloc elevat des d’on s’albira una bona part de la plana empordanesa. Tenint en compte que, durant l’Antiguitat el litoral era més a la vora, ja que la plana ha anat avançant, hom ha suposat que degués existir un antic far que servís de guia als navegants.

Llocs d’interès

La curiosa església romànica capitalitza tot el conjunt urbà que s’extén al seu voltant. El primer que veiem en entrar a la població és una creu que ens recorda la commemoració de les reiterades Santes Missions, concretament aquesta creu ens en recorda una: la de l’any 1962.

La mostra arquitectònica més important és indubtablament el temple parroquial de Sant Martí del Far. Les successives obres de forticació a la façana principal, les rengleres de gàrgoles esculturades en els seus flancs i les corseres en la seva part superior juntament amb el paisatge que s’albira des d’aquest indret bé valen la seva visita. Aquesta construcció religiosa té un interès especial perquè fou construïda als segles XII_XIII. La seva nau, no és una simple nau rectangular acabada per un mur que forma la capçalera carrada, sinó que l’absis es diferencia ja clarament de la nau per la seva inferior amplada, representant un pas endavant.

La majoria de les cases del Far, tot i ser antigues (segles XVI-XVIII) han estat molt modificades, conservant-se pocs elements antics. Al carrer de Ponent es conserva un gran casal amb un portal fet de carreus, que duu, incís a la llinda, la data 1588.

Fires i festes

La Festa Major se celebra el dia 11 de novembre i la Festa d’Estiu a finals de juliol.

Ajuntament del Far d’Empordà
Pau Casals, s/n
Tel.: 972 511 108
Fax: 972 673 605
far@ddgi.es