Agullana
Albanyà
L'Armentera
Avinyonet de Puigventós
Bàscara
Biure
Boadella d’Empordà
Borrassà
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Capmany
Cantallops
Castelló d’Empúries
Cistella
Colera
Darnius
El Far d’Empordà
L'Escala
Espolla
Figueres
Fortià
Garrigàs
Garriguella
La Jonquera
Lladó
Llançà
Llers
Maçanet de Cabrenys
Masarac
Mollet de Peralada
Navata
Ordis
Palau de Santa Eulàlia
Palau-saverdera
Pau
Pedret i Marza
Peralada
Pont de Molins
Pontós
El Port de la Selva
Portbou
Rabós
Riumors
Roses
Sant Climent Sescebes
Sant Llorenç de la Muga
Sant Miquel de Fluvià
Sant Mori
Sant Pere Pescador
Santa Llogaia d’Àlguema
Saus-Camallera
La Selva de Mar
Siurana
Terrades
Torroella de Fluvià
La Vajol
Ventalló
Vilabertran
Viladamat
Vilafant
Vilamacolum
Vilamalla
Vilamaniscle
Vilanant
Vilaür
Vila-sacra
 
 
 
 
COLERA

Colera és un poble de cases blanques, arran de mar, que es troba a la carretera que va de Llançà a Portbou. Les muntanyes accidenten el terreny i la costa és rocosa, amb petites cales. En una d’aquestes cales que s’esten terra endins formant una petita vall, s’hi troba el poble de Colera, al costat d’un gran pont de ferro per on passa la via dels trens que van i venen de l’estació de Portbou.

El terme comprén els vessants orientals de la serra de Balmeta, que van a morir a la costa. La carena d’aquesta serra serveix de límit amb el municipi de Rabós, al qual pertanyen les ruïnes de l’antic monestir de Sant Quirze de Colera, situat en una vall a l’altre costat, a ponent de l’esmentada serra. Els punts més alts del terme són el puig d’Esquers (608 m) i les Barbes del Boc (742 m). Aquest darrer turó és a tocar la frontera que separa l’Empordà de la comarca del Vallespir (Catalunya Nord).

La costa de Colera és força accidentada i va des de la punta de la Marcé, al nord, fins a Cap Ras, a migdia. En aquest tram de litoral es formen dues fondes badies separades per la punta dels Canons: el port de Colera, i més al sud, la badia de Cap Ras, al fons de la qual hi ha la cala de Garbet. Aquesta cala s’ha convertit en un barri d’estiueg i una platja molt concorreguda a l’estiu. Prop seu passa la riera de Garbet que només porta aigua quan plou molt. Una altra riera del terme és la de Molinars que desemboca a la badia de Colera.

El municipi de Colera gaudeix de sis platges: Cala Rovellada, Platja d’en Goixa o dels morts, Platja Carbassó, Platja de Garbet, Platja de les Assutzenes i Platja nudista del Borró.


Llocs d’interès

L’església de Sant Miquel de Colera, antiga parròquia de la població, es troba en un replà del vessant oriental de la serra de la Valmeta, prop de la carena, i a uns 4 km, a ponent de l’actual vila de Colera. L’actual església de la vila de Colera fou reedificada després de la Guerra Civil. És un edifici molt senzill, d’una nau amb capelles laterals. Es destaca l’alt campanar pintat de blanc.

El lloc de Molinars, avui abandonat és a 3 km a ponent de Colera. Resten els antics masos del segles XVII i XVIII amb elements dels antics molins que aprofitaven l’aigua de la riera de Molinars.

Les ruïnes del castell de Molinars es troben a migdia d’aquest veïnat, enlairat en els vessants que devallen de la serra de Valmeta i el puig d’Esquers. El millor camí per arribar-hi és el mateix que condueix a Sant Miquel.

Art Parc. Conjunt escultòric de l’artista Joan Padern, de l’any 1991, situat a la Platja d’en Goixa davant l’estació de Ferrocarrils, en terrenys propietat de RENFE i cedits a l’Ajuntament amb aquesta finalitat.

L’arbre de la plaça. L’any 1898, el Sr. Pere Homs Guanter, alcalde del barri de Colera van procedir a la plantada del plàtan centenari que presideix la plaça Pi i Margall.


Fires i festes

Setembre. Setmana cultural.

Juny. Fira de la mel novella.

Ajuntament de Colera
Labrun, 34
Tel.: 972 389 050
Fax: 972 389 283
http://www.ajcolera.org

 

 

 

 

 

 

 

 

 

info@turismedia.com