La
capella de Sant Corneli de la Muga o de Ribelles data del
segle XIII i està en ruïnes. La petita nau té
la coberta esfondrada, si bé l’absis, de planta rectangular,
està sencer i manté la seva volta apuntada.
L’església de Sant
Julià de Ribelles va ésser consagrada l’any
947, alhora que el seu terme parroquial era delimitat amb
precisió. Al costat de l’església hi ha les
ruïnes del vilar de Pruna o Ribelles, citat en un document
de l’any 999, on s’observa algun mur preromànic construït
en espiga.
De l’església romànica
de Sant Vicenç de Principi en queden les ruïnes
mig amagades pel bosc. Resten dempeus part dels murs del sector
de ponent de la nau amb un fragment de la volta de canó.
Probablement pertanyen al segle XI.
Sant Miquel de Bassegoda és
una mostra d’església romànica del segle XII
d’una tipologia molt corrent en aquestes muntanyes. Destaca
per la seva senzillesa, l’elegància de les proporcions
i per la perfecció de l’aparell de grans carreus ben
tallats i polits. És d’una nau, absis semicircular
i coberta amb volta apuntada. La porta està situada
a migdia, i sobre el frontis, a ponent, es dreça el
campanar d’espadanya. Ha estat restaurada recentment amb molt
d’encert.
A Corsavell, el casal fortificat
de la Torre i l’església de Sant Martí, del
segle XII, formen un conjunt molt interessant i atractiu d’arquitectura
medieval. L’església és d’una nau coberta amb
volta apuntada i bastida amb grans carreus.
Sant Joan de Baussols. El
santuari situat en el cim escarpat i dominant de Baussols
estava dedicat, en origen, a Santa Maria, més tard
hi predominà la devoció a Sant Joan.
Sant Bartomeu de Pincaró
és un bell exemplar d’església romànica
del segle XII, molt característic d’aquesta zona, entre
la Garrotxa i l’Empordà. És d’una nau amb absis
semicircular a llevant, porta d’arcs en degradació
a migdia i un esvelt campanar d’espadanya sobre la façana
de ponent.
Sant Andreu de Lliurona o
Llorona té la nau romànica del segle XII, però
el seu absis no s’ha conservat. Està construïda
amb grans carreus ben escairats i la volta és de canó.
A la façana de ponent hi ha la portada, d’arcs en degradació,
que presenta detalls esculpits al timpà i les impostes.
Sant Feliu de Carbonills.
El lloc de Carbonills està documentat el 878. De l’església
de Sant Feliu, n’hi ha notícies des de les darreries
del segle XIII. L’església és d’una nau coberta
amb volta apuntada i un absis semicircular.
El santuari Marià del Fau, al cim de la muntanya d’aquest
nom, dins l’antic terme parroquial de Carbonills, era anomenat
popularment la Mare de Déu de les Formigues o de les
Alades.
La parròquia de Sant
Cristòfol dels Horts està documentada l’any
990. Actualment, l’església, d’una nau i absis semicircular,
amb porta a migdia, està molt enrunada, sobretot al
sector occidental de la nau, el qual es pot datar del segle
XI.
El santuari de la Mare de
Déu del Mont és un espai acollidor i un excel•lent
recés per pregar i per descansar, per gaudir del paisatge
i del silenci, per estrènyer els lligams familiars
i de l’amistat, i alhora permet gaudir d’uns serveis d’hostatgeria
moderns i agradables.
Sant Pere d’Albanyà
és un dels primers monestirs documentats d’entre els
que sorgiren al sud dels Pirineus amb el domini carolingi,
fruit de la colonització monàstica benedictina.
Fou fundat pels volts de l’any 820.
La Muga. Neix dins el terme
municipal d’Albanyà, a la part de ponent, i desemboca
als aiguamolls de l’Empordà. Les seves aigües
fresques i cristal•lines conviden a capbussar-s’hi. En el
seu recorregut s’hi troben nombroses gorgues i indrets idíl•lics.
Fires i festes
Últim cap de setmana
de juny. Festa Major.
Segon diumenge de setembre.
Romeria a la Mare de Déu del Mont. Processó
que es fa al Santuari de la Mare de Déu del Mont. Últim
diumenge de setembre: Festa de Bassegoda. Arrossada popular.
27 d’octubre. L’Aplec de Solls
se celebra cada any al pla de Solls. Es fa ofici al santuari
de la Mare de Déu del Mont, sardanes al pla de Solls,
seguides d’un dinar popular i audició de sardanes.
Ajuntament d’Albanyà
Carretera de Figueras,13
Tel./Fax: 972 56 91 90
albanya@ddgi.es
http://www.ddgi.es/albanya
|
