Aguilar de Segarra
Artés
Avinyó
Balsareny
Calders
Callús
Cardona
Castellbell i el Vilar
Castellfollit del Boix
Castellgalí
Castellnou de Bages
L'Estany
Fonollosa
Gaià
Manresa
Marganell
Moià
Monistrol de Calders
Rajadell
Sallent
Sant Feliu Sasserra
Sant Fruitós de Bages
Sant Joan de Vilatorrada
Sant Mateu de Bages
Sant Salvador de Guardiola
Sant Viçens de Castellet
Santa Maria d'Oló
Santpedor
Súria
Talamanca
SANT VIÇENS DE CASTELLET

Sant Vicenç de Castellet és el municipi més gran del Bages Sud, situat entre la confluència del Llobregat i el Cardener i el congost de Castellbell, ben comunicat amb Manresa i Barcelona per dues línies de ferrocarril (Renfe i Ferrorarrils de la Generalitat), per l'autopista Terrassa-Manresa i per l'Eix del Llobregat.
Els testimonis més antics de presència humana daten del neolític mitjà, gràcies a les troballes fetes a la bòbila de cal Vidal i al carrer de la Igualtat. D'època ibèrica són alguns fragments de terrissa trobats a Castellet. Però les restes més importants són les referents a la romanització. La vil•la romana de Boades i el mausoleu de la torre del Breny, al terme de Castellgalí però amb estrets vincles geogràfics i parroquials amb Sant Vicenç, són els elements més destacats de l'època.
Durant l'edat mitjana el petit domini de Castellet va anar passant per les mans de diferents senyors més o menys

propers. Les pestes del segle XIV van reduir la població i l'activitat agrícola, que ja no es van recuperar fins al segle XIX. A la quadra de Vallhonesta, en canvi, l'activitat agrícola va ser més important. La proximitat al camí ral també va afavorir aquest petit nucli, però a poc a poc va anar perdent importància i a mitjan segle XIX es va incorporar al municipi de Sant Vicenç.
El gran canvi va arribar a partir de 1845, quan s'hi va començar a desenvolupar la indústria tèxtil, encara avui el sector predominant malgrat la recessió. La construcció l'any 1867 del canal industrial impulsà definitivament el seu creixement. Les instal.lacions ferroviàries (els Ferrocarrils del Nord el 1859 i els Catalans el 1924) i industrials van fer créixer ràpidament la població. L'any 1917 s'hi van construir els dipòsits d'aigua i la reserva de màquines i entre els anys 1926 i 1929 es van fer els treballs d'electrificació de la línia Terrassa - Manresa. L'estació de Sant Vicenç es va convertir així en un punt estratègic del traçat Barcelona - Lleida - Saragossa i dels 200 habitants de l'any 1867 es va passar als 3.037 de l'any 1930. Aquestes circumstàncies van afavorir considerablement el comerç local, especialment durant la postguerra, època en què l'estraperlo va fer cèlebre el nom de Sant Vicenç. També a principis de segle es va iniciar l'activitat econòmica més representativa del municipi, l'extracció, elaboració i comercialització de la pedra. Encara avui hi tenen gran importància les pedreres, de les quals s'extreu pedra sorrenca i sobretot pedra calcària blava, molt apreciada i amb denominació pròpia -calcària Sant Vicenç-. La indústria de la pedra s'ha desenvolupat intensament i constitueix una de les bases econòmiques més sòlides i amb més projecció del municipi.
La població de Sant Vicenç es concentra bàsicament al nucli urbà, inexistent fins a mitjan segle XIX, i el disseminat, poc important, està format pel nuclis rurals de Vallhonesta, Boades i el Clot del Tufau, pels barris perifèrics de la Farinera, el Raval de les Roques i el Raval Nou, i per les urbanitzacions de la Balconada i Can Xesc.
A la banda dreta del riu, destaca un turó amb la torre de Castellet, ben visible al seu cim. S'hi accedeix amb vehicle per una desviació a la dreta des de l'eix del Llobregat, a l'alçada del pla de les Vives, que tot enfilant-se ràpidament hi porta en pocs minuts. La torre, de planta quadrada, pertanyia al castell de Castellet, esmentat per primera vegada el 1001. No obstant això la torre va ser construïda al segle XIII, després de la destrucció del castell el 1277 per Humbert de Rocafort. Al seu costat hi ha l'ermita de la Mare de Déu de Castellet, construïda el segle XII i refeta el 1884. Al mas proper de les Vives s'hi conserva una talla romànica de fusta de la Mare de Déu. Des de l'indret es contempla un bon panorama que comprèn el pla de Sant Vicenç, la població i un bon tram de riu.
Prop de Sant Vicenç hi ha el petit nucli rural de Vallhonesta, on destaca l'ermita de Sant Pere, romànica del segle XI, que presenta un esvelt campanar d'espadanya de dos pisos amb quatre espais per a les campanes. A l'interior s'hi conserva un sarcòfag romànic. A prop i dalt d'una carena que separa els termes de Sant Vicenç, Mura i el Pont de Vilomara hi ha l'antic hostal i l'ermita de Sant Jaume de Vallhonesta, al peu de l'antic camí ral de Manresa a Barcelona. L'indret és una de les portes d'entrada del parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, on Sant Vicenç hi té una part del seu terme municipal.
Com a conseqüència de la seva antiga industrialització, Sant Vicenç conserva interessants testimonis de patrimoni industrial. Destaca la seva gran estació ferroviària del Nord, on encara s'hi poden observar el moll de mercaderies, els dipòsits d'aigua o la plataforma giratòria, que permetia el canvi de locomotores.
Entre els espais d'interès natural del municipi destaca l'extrem oriental del municipi, entre el coll de Gipó, la carena del Panissar, la riera de Matarrodona i Sant Jaume de Vallhonesta, zona inclosa en el parc natural de Sant Llorenç del Munt. També l'àrea de la serra del Ginebral i el torrent de les Pasteres per la seva funció de corredor natural entre els parcs de Sant Llorenç i Montserrat. Són especialment singulars les anomenades Muntanyes Russes o Terrers Blaus, sota el turó de Castellet. Es tracta d'un conjunt de petits turons formats per margues de coloració blavenca i de morfologia aixaragallada. L'indret ha estat tradicionalment un espai de lleure per als habitants del poble. La proximitat als parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç i les bones comunicacions han fet de Sant Vicenç un punt de referència per a l'excursionisme. El sender GR-4 (Montserrat - Puigcerdà) travessa el terme d'oest a est i enllaça a Sant Jaume de Vallhonesta amb el camí ral de Barcelona a Manresa. Poc abans d'entrar a Sant Vicenç el camí ral connecta, dins el terme de Rellinars, amb el sender GR-5 (Sitges - Canet de Mar).
Sant Vicenç de Castellet és una de les poblacions grans del Bages i, malgrat les dificultats de la reconversió industrial, té una animada vida esportiva i cultural, centrada per un bon nombre d'entitats. Entre les tradicions i festivitats locals destaquen els aplecs de Vallhonesta (1 de maig) i de Castellet (2n cap de setmana de setembre), la Festa Major d'Estiu (2n cap de setmana de juliol), la Festa Major d'Hivern (22 de gener) i el Caga Tió popular (Nadal). És destacable també el Ball de Gitanes, tradició típicament vallesana que van introduir a Sant Vicenç un grup de picapedrers de Caldes de Montbui a principis de segle. Aquest ball, un dels més lluits del repertori de l'Esbart Dansaire Santvicentí, té també una versió popular oberta a la participació de tothom i que es balla per Pasqua de Pentecosta a la plaça de l'Ajuntament del poble.

Fitxa del municipi
Població 1900 1.429 1981 7.839 1996 7.419
1960 5.398 1991 7.393 2001 7.008

Superfície 17,09 km2
Densitat 432,6 h/km2
Altitud 176 m
Festes 22 de gener, Festa Major d'Hivern
1 de maig, Aplec de Vallhonesta
Pasqua Granada, Ball popular de Gitanes
2n cap de setmana de juliol, Festa Major
2n cap de set. de setembre, Aplec de Castellet
Nadal, Cagatió Popular

Ajuntament
Alcalde Valentí Carrera Vila Telèfon 93 693 06 11
Adreça Pl. Ajuntament, 10 Fax 93 693 06 10
Codi postal 08295 E-mail st.vicensc@diba.es Web www.santvi.net

info@turismedia.com