propers.
Les pestes del segle XIV van reduir la població
i l'activitat agrícola, que ja no es van recuperar
fins al segle XIX. A la quadra de Vallhonesta, en canvi,
l'activitat agrícola va ser més important.
La proximitat al camí ral també va afavorir
aquest petit nucli, però a poc a poc va anar
perdent importància i a mitjan segle XIX es va
incorporar al municipi de Sant Vicenç.
El gran canvi va arribar a partir de 1845, quan s'hi
va començar a desenvolupar la indústria
tèxtil, encara avui el sector predominant malgrat
la recessió. La construcció l'any 1867
del canal industrial impulsà definitivament el
seu creixement. Les instal.lacions ferroviàries
(els Ferrocarrils del Nord el 1859 i els Catalans el
1924) i industrials van fer créixer ràpidament
la població. L'any 1917 s'hi van construir els
dipòsits d'aigua i la reserva de màquines
i entre els anys 1926 i 1929 es van fer els treballs
d'electrificació de la línia Terrassa
- Manresa. L'estació de Sant Vicenç es
va convertir així en un punt estratègic
del traçat Barcelona - Lleida - Saragossa i dels
200 habitants de l'any 1867 es va passar als 3.037 de
l'any 1930. Aquestes circumstàncies van afavorir
considerablement el comerç local, especialment
durant la postguerra, època en què l'estraperlo
va fer cèlebre el nom de Sant Vicenç.
També a principis de segle es va iniciar l'activitat
econòmica més representativa del municipi,
l'extracció, elaboració i comercialització
de la pedra. Encara avui hi tenen gran importància
les pedreres, de les quals s'extreu pedra sorrenca i
sobretot pedra calcària blava, molt apreciada
i amb denominació pròpia -calcària
Sant Vicenç-. La indústria de la pedra
s'ha desenvolupat intensament i constitueix una de les
bases econòmiques més sòlides i
amb més projecció del municipi.
La població de Sant Vicenç es concentra
bàsicament al nucli urbà, inexistent fins
a mitjan segle XIX, i el disseminat, poc important,
està format pel nuclis rurals de Vallhonesta,
Boades i el Clot del Tufau, pels barris perifèrics
de la Farinera, el Raval de les Roques i el Raval Nou,
i per les urbanitzacions de la Balconada i Can Xesc.
A la banda dreta del riu, destaca un turó amb
la torre de Castellet, ben visible al seu cim. S'hi
accedeix amb vehicle per una desviació a la dreta
des de l'eix del Llobregat, a l'alçada del pla
de les Vives, que tot enfilant-se ràpidament
hi porta en pocs minuts. La torre, de planta quadrada,
pertanyia al castell de Castellet, esmentat per primera
vegada el 1001. No obstant això la torre va ser
construïda al segle XIII, després de la
destrucció del castell el 1277 per Humbert de
Rocafort. Al seu costat hi ha l'ermita de la Mare de
Déu de Castellet, construïda el segle XII
i refeta el 1884. Al mas proper de les Vives s'hi conserva
una talla romànica de fusta de la Mare de Déu.
Des de l'indret es contempla un bon panorama que comprèn
el pla de Sant Vicenç, la població i un
bon tram de riu.
Prop de Sant Vicenç hi ha el petit nucli rural
de Vallhonesta, on destaca l'ermita de Sant Pere, romànica
del segle XI, que presenta un esvelt campanar d'espadanya
de dos pisos amb quatre espais per a les campanes. A
l'interior s'hi conserva un sarcòfag romànic.
A prop i dalt d'una carena que separa els termes de
Sant Vicenç, Mura i el Pont de Vilomara hi ha
l'antic hostal i l'ermita de Sant Jaume de Vallhonesta,
al peu de l'antic camí ral de Manresa a Barcelona.
L'indret és una de les portes d'entrada del parc
natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac,
on Sant Vicenç hi té una part del seu
terme municipal.
Com a conseqüència de la seva antiga industrialització,
Sant Vicenç conserva interessants testimonis
de patrimoni industrial. Destaca la seva gran estació
ferroviària del Nord, on encara s'hi poden observar
el moll de mercaderies, els dipòsits d'aigua
o la plataforma giratòria, que permetia el canvi
de locomotores.
Entre els espais d'interès natural del municipi
destaca l'extrem oriental del municipi, entre el coll
de Gipó, la carena del Panissar, la riera de
Matarrodona i Sant Jaume de Vallhonesta, zona inclosa
en el parc natural de Sant Llorenç del Munt.
També l'àrea de la serra del Ginebral
i el torrent de les Pasteres per la seva funció
de corredor natural entre els parcs de Sant Llorenç
i Montserrat. Són especialment singulars les
anomenades Muntanyes Russes o Terrers Blaus, sota el
turó de Castellet. Es tracta d'un conjunt de
petits turons formats per margues de coloració
blavenca i de morfologia aixaragallada. L'indret ha
estat tradicionalment un espai de lleure per als habitants
del poble. La proximitat als parcs naturals de Montserrat
i de Sant Llorenç i les bones comunicacions han
fet de Sant Vicenç un punt de referència
per a l'excursionisme. El sender GR-4 (Montserrat -
Puigcerdà) travessa el terme d'oest a est i enllaça
a Sant Jaume de Vallhonesta amb el camí ral de
Barcelona a Manresa. Poc abans d'entrar a Sant Vicenç
el camí ral connecta, dins el terme de Rellinars,
amb el sender GR-5 (Sitges - Canet de Mar).
Sant Vicenç de Castellet és una de les
poblacions grans del Bages i, malgrat les dificultats
de la reconversió industrial, té una animada
vida esportiva i cultural, centrada per un bon nombre
d'entitats. Entre les tradicions i festivitats locals
destaquen els aplecs de Vallhonesta (1 de maig) i de
Castellet (2n cap de setmana de setembre), la Festa
Major d'Estiu (2n cap de setmana de juliol), la Festa
Major d'Hivern (22 de gener) i el Caga Tió popular
(Nadal). És destacable també el Ball de
Gitanes, tradició típicament vallesana
que van introduir a Sant Vicenç un grup de picapedrers
de Caldes de Montbui a principis de segle. Aquest ball,
un dels més lluits del repertori de l'Esbart
Dansaire Santvicentí, té també
una versió popular oberta a la participació
de tothom i que es balla per Pasqua de Pentecosta a
la plaça de l'Ajuntament del poble.
Fitxa del municipi
Població 1900 1.429 1981 7.839 1996 7.419
1960 5.398 1991 7.393 2001 7.008
Superfície 17,09 km2
Densitat 432,6 h/km2
Altitud 176 m
Festes 22 de gener, Festa Major d'Hivern
1 de maig, Aplec de Vallhonesta
Pasqua Granada, Ball popular de Gitanes
2n cap de setmana de juliol, Festa Major
2n cap de set. de setembre, Aplec de Castellet
Nadal, Cagatió Popular
Ajuntament
Alcalde Valentí Carrera Vila Telèfon 93
693 06 11
Adreça Pl. Ajuntament, 10 Fax 93 693 06 10
Codi postal 08295 E-mail st.vicensc@diba.es Web www.santvi.net
|
