Aguilar de Segarra
Artés
Avinyó
Balsareny
Calders
Callús
Cardona
Castellbell i el Vilar
Castellfollit del Boix
Castellgalí
Castellnou de Bages
L'Estany
Fonollosa
Gaià
Manresa
Marganell
Moià
Monistrol de Calders
Rajadell
Sallent
Sant Feliu Sasserra
Sant Fruitós de Bages
Sant Joan de Vilatorrada
Sant Mateu de Bages
Sant Salvador de Guardiola
Sant Viçens de Castellet
Santa Maria d'Oló
Santpedor
Súria
Talamanca
CARDONA

Els testimonis més antics d'ocupació humana corresponen al Neolític. La població va seguir al llarg dels períodes ibèric i romà. La presència romana ens consta per Plini el Vell (segle I d.C.) que cita la Muntanya de sal i per Aulus Gel.li (segle II d.C.) que reprodueix una frase de Cató que ens parla " d'una gran Muntanya de sal pura que neix a mesura que se'n va extraient ".
Des del 798 fins al segle XVI, el castell, la vila i el terme van jugar in paper protagonista dins de la història de

Catalunya.
L'any 985, Al-Mansur destrueix el poble i el comte Borrell II de Barcelona, per tal de repoblar les terres, atorga la Carta de Repoblament l'any 986.
A finals del segle X, els vescomtes d' Osona - els futurs Cardona - s'estableixen en el castell. Entre els segles XIII i XIV van aconseguir ser una de les primeres famílies més destacades de la corona catalanoaragonesa. Parallelament, entre els segles X i XI es coneix l'existència d'una vila situada al peu del castell. Aquest nucli va experimentar un fort creixement demogràfic i urbà entre els segles XIII i XIV. Nobles, mercaders, drapers i artesans, van donar un fort dinamisme a la vila que va durar tot el segle XVI. Amb la decadència de Catalunya durant els segles XVII i XVIII, Cardona perd importància. El castell es va transformar en una caserna militar i la vila va restar com a nucli urbà amb una activitat artesanal i agropequària, juntament amb l'explotació del salí. En la guerra de la Successió, l'any 1714, Cardona va resistir el setge fins el 18 de setembre quan, finalment, va capitular en ser una de les condicions imposades a Barcelona pels vencedors.
No va ser fins els segles XIX i XX que Cardona passa a tenir una estructura industrial amb la construcció de diferents fàbriques tèxtils i amb l'explotació de les mines de potassa l'any 1929. Cardona es converteix en una població minera i es transforma totalment. A la dècada dels setanta, es produí el tancament gairebé de totes les fàbriques tèxtils i l'any 1990, per diversos motius, es va tancar la mina.
FESTA MAJOR DE LA COROMINA
El penúltim cap de setmana d’agost, en honor a Sant Ramon Nonat es celebra la festa major del barri de La Coronina. Es porten a terme sardanes, balls, gegants, espectacles infantils, partits de futbol, correaigua, correfoc, teatre, cine.....

FESTA MAJOR DEL CASTELL
Aquesta festa es celebra com a commemoració per la mort de Sant Ramon. Es porta a terme el diumenge més proper al 31 d’agost. Es costum escoltar de bon matí el soroll dels trabucaires pujant la costa del castell. Per la tarda, al voltant de les cinc, es fa una audició de sardanes.
FESTA MAJOR DE CARDONA
Es celebra el segon cap de setmana de setembre, en honor a la patrona de Cardona, Ntra Sra Verge del Patrocini. Es una de les festes més populars de Catalunya. El dissabte a las 8:00 del matí té lloc el encierro dels bous pels carrers de la vila. Per la tarda té lloc una trobada de gegants del municipi i altres llocs. El diumenge es fa el Corre de Bou, espectacle taurí per el que es munta una plaça davant de l’ Ajuntament. Entre la plaça i les grades hi ha una barana en la que el jovent lliga les cordes que utilitzen per escapar de les embranzides dels bous. Dins del Corre de Bou, es celebra l’espectacle de la cargolera, que consisteix en una cistella de vímet, en la que se introdueix un jove que incita, insistentment, al bou, rodant pel terra degut a les embranzides de l’animal.
També, dins de la Festa Major, es fa el Ball de Bastons en el que vuit nens, amb elegants antics vestits, acompanyen a la imatge petita de la Verge del Patrocini en el seu trasllat fins a l’església de Sant Miquel

info@turismedia.com