El terme municipal de Montferrer i Castellbò és el més extens de tot l'Alt Urgell. Situat al nord-oest de la comarca, abarca el territori comprès entre la riba dreta del Segre i el port del Cantó i des de la part baixa del riu de Pallerols fins al Romadriu, o riu de Santa Magdalena, i el ras de Conques. Drenen el terme els rius d'Aravell, de Castellbò i de Pallerols, a més de diversos torrents i el rec dels Quatre Pobles.
Montferrer i Castellbò és també el municipi amb més nuclis de població de la comarca: Alvet, Aravell, Avellanet, Bellestar, Canturri, Carmeniu, Casso-vall, Castellbò, Castellnovet, Guils del Cantó, Montferrer, Pallerols, Sant Andreu, Santa Creu, Sarcèdol, Saulet, Seix, Solans, Turbiàs, Vilamitjana i Vilarrubla, a més dels despoblats de les Eres, Sendes i Solanell.

• Esquí i golf. Un dels atractius del municipi de Montferrer i Castellbò és que, sense sortir del terme, es poden practicar dos esports tan diferents com l'esquí de fons i el golf. Per gaudir del primer, teniu les pistes de Sant Joan de l'Erm, pioneres d'aquesta modalitat a l'Estat espanyol, amb més de trenta quilòmetres senyalitzats. Pel que fa al golf, l'any 1997 es van inaugurar els primers nous forats del camp Aravell Golf Andorra, el qual completarà els divuit forats durant l'any 1998 i que ha estat dissenyat pel jugador professional José María Olazábal.
  
• El romànic. La col.legiata de Castellbò conté elements romànics, com ara els absis, i d'altres de gòtics, especialment visibles a la portalada. Dins del terme podem visitar també les ruïnes de l'antic priorat de Santa Maria de Costoja, on van ser enterrats els vescomtes Arnau i Ermessenda, les despulles dels quals foren desenterrades, quaranta anys més tard, per la Inquisició, que els acusava d'haver estat càtars.
  
• Els càtars. Des de l'any 1996 se celebren, a principis d'agost a Castellbò i a Josa del Cadí, unes Jornades dels Refugis Càtars a l'Alt Urgell. Els actes inclouen conferències i taules rodones, però també rutes, animació, concerts i teatre, amb la representació de l'obra Cercamón, de Lluís Racionero, a les ruïnes de Costoja