Torroella de Fluvià és una població de la plana empordanesa, amb una agricultura pròspera de regadiu gràcies a l’aigua abundant que ofereix el riu Fluvià. Els camps, planers i fàcils de treballar presenten conreus de ferratges, blat de moro i cereals. Prop del riu hi ha sectors d’hortes i també fruiters, principalment pomeres.

Allà on no arriba l’aigua l’agricultura és de secà (cereals i alguna olivera). El pagès de Torroella i dels pobles que li pertanyen (Sant Tomàs de Fluvià i Vilacolum i els antics llocs de Palol de Fluvià, la Guàrdia i Sant Martí de Canya) viuen de l’agricultura i sobretot de la ramaderia, granges de porcs i vaques.

El municipi és gran en extensió (16,7 km2) però petit en nombre d’habitants, 300 hab. l’any 2001. L’any 1718 tenia 177 hab. que augmentaren fins als 464 hab. l’any 1860. L’any 1900 la població arribava als 466 hab., l’any 1960 en tenia 443 hab. i l’any 1981 baixà als 284 hab.

El riu Fluvià, acompanyat de grans pollancres i altres arbres de ribera, es troba en el límit meridional del terme. Prop de la seva riba esquerra hi ha emplaçada la població de Torroella. El rec Sirvent, sèquia artificial important emprada per al regadiu, és, en un tram del seu traçat, el límit septentrional del territori. El sector de ponent del terme és lleugerament accidentat per pujols i serres de formes suaus i de molt poca elevació, que en diferents indrets estan cobertes de garrigues i petits boscos de pins. Torroella de Fluvià és una vila formada per dos barris separats uns 300 m. El barri de la Força o nucli antic medieval, presenta restes de muralla. El barri de la Vila es troba a llevant de la Força.

Lugares de interés

L’església romànica de Sant Cebrià de Torroella de Fluvià es troba al barri de la Vila, vers l’extrem de llevant de la població. És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta apuntada i capçada per un absis semicircular. La porta d’entrada es troba a la façana de ponent i presenta tres arcs en gradació, amb una llinda i un timpà llisos, i l’arc més extern està resseguit per una arquivolta, que acaba als extrems de les impostes que formen un ressalt motllurat als inicis de tots els arcs.

Can Guineia és la masia més interessant de la Vila. Es troba al nord-oest i molt a la vora de l’església, a l’altra banda de la carretera de Sant Pere Pescador. La façana principal posseeix un portal adovellat i una gran finestra rectangular, decorada amb senzills relleus geomètrics, d’estil renaixentista. Altres finestres del mateix tipus són de dimensions més petites. En una d’elles s’hi veu la data 1554.

El barri de la Força conserva alguns elements fortificats. El més important és la torre de ca l’Albanyà, situada a l’extrem meridional del poble, al costat de la casa pairal Albanyà. És una torre de planta quadrada, construïda amb carreus grans, quadrangulars i col•locats en fileres. Actualment acaba amb una mena de terrassa coberta amb un teulat a quatre vents; també s’hi han afegit, en època posterior, unes petites finestres geminades.

Cal Sastre posseeix un portal d’arc de mig punt, adovellat i una petita finestra gòtica d’arc conopial decorat amb arabesc. Una altra casa d’aquest carrer de la Força, can Bardem, té obertures de tipus gòtic –amb mènsules incorbades–. A la llinda de la porta hi ha una creu en relleu.

Can Miqueló és una casa amb portal d’arc de mig punt i finestres decorades amb simples motllures. A la part baixa de la casa hi ha algunes pedres ben escairades que per la seva situació podríen pertànyer a l’antiga muralla medieval. Can Puig i can Maset són cases del segle XVI amb obertures rectangulars. S’hi veuen algunes finestres amb decoració floral a la llinda, on s’apunta un fals arc conopial.

Fora del carrer de la Força, a l’extrem de migdia del barri, destaca la gran casa pairal de ca l’Albanyà. La façana més antiga posseeix obertures rectangulars (segles XVII-XVIII). L’origen de la casa és molt més antic doncs té murs medievals a la base i la torre adossada de la qual ja hem parlat.

L’església de Sant Genís, el lloc de Pineda, i l’alou de Palol s’esmenten entre les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes en un diploma del rei Lluís d’Ultramar de l’any 947. Segles més tard aquesta església ja és esmentada com a parròquia (segles XIII-XIV). Degut al despoblament que patí el lloc durant el segle XVII l’església quedà desafectada de culte.

El mas de Palol, l’únic dels voltants, és un gran edifici de la segona meitat del segle XIX o d’inicis del XX; prop seu hi ha la casa dels masovers que té restes més antigues. El casal, que posseeix una torreta, merlets i altres detalls de fortificació, purament decoratius, fou construït en bona part sobre l’església de Sant Genís. El que avui resta del temple queda integrat en el conjunt del mas.

L’església de Sant Esteve de Vilacolum és un edifici del segle XVIII que conserva elements d’un temple més antic, d’època alt-medieval, possiblement d’inicis del romànic. La façana principal presenta una portalada rectangular. A la seva llinda s’hi llegeix: CHARITAS ME FECIT 1791. Damunt hi ha un antic timpà. A la seva esquerra i poc més amunt hi ha una finestra d’un sol vessant. Al mur septentrional i a l’absis no hi ha cap obertura. El campanar es dreça a l’angle sud-oest de l’edifici. És de planta rectangular; a la part alta té dues arcades de mig punt; el seu mur acaba amb una cornisa de secció excorbada.

Ferias y fiestas

20, 21 y 22 de agosto. Fiesta Mayor.

Último domingo de agosto. Fiesta de Sant Tomàs.

Último domingo de agosto. Fiesta de Vilacolum.

Ayuntamiento de Torroella de Fluvià
Pl. Ajuntament, s/n
Tel.: 972 520 260
Fax: 972 550 263
torroelladefluvia@ddgi.es
http://www.ddgi.es/torroelladefluvia