Agullana
Albanyà
L'Armentera
Avinyonet de Puigventós
Bàscara
Biure
Boadella d’Empordà
Borrassà
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Capmany
Cantallops
Castelló d’Empúries
Cistella
Colera
Darnius
El Far d’Empordà
L'Escala
Espolla
Figueres
Fortià
Garrigàs
Garriguella
La Jonquera
Lladó
Llançà
Llers
Maçanet de Cabrenys
Masarac
Mollet de Peralada
Navata
Ordis
Palau de Santa Eulàlia
Palau-saverdera
Pau
Pedret i Marza
Peralada
Pont de Molins
Pontós
El Port de la Selva
Portbou
Rabós
Riumors
Roses
Sant Climent Sescebes
Sant Llorenç de la Muga
Sant Miquel de Fluvià
Sant Mori
Sant Pere Pescador
Santa Llogaia d’Àlguema
Saus-Camallera
La Selva de Mar
Siurana
Terrades
Torroella de Fluvià
La Vajol
Ventalló
Vilabertran
Viladamat
Vilafant
Vilamacolum
Vilamalla
Vilamaniscle
Vilanant
Vilaür
Vila-sacra
 
 
 
 
ROSES

La badia de Roses ha estat al llarg de la història la porta d’entrada de nombrosos pobles i civilitzacions que ens han deixat testimonis de la seva existència. Així ho demostren els 3.000 anys d’història que s’hi troben en forma de vestigis del passat.

Les meravelloses condicions naturals, geogràfiques i climatològiques de Roses i de la badia que porta el seu nom han afavorit els assentaments humans des de la prehistòria fins a l’època actual, passant per la colonització grega, els assentaments romans i la població medieval, que han deixat al seu pas una riquesa arqueològica extraordinària.

Roses és una vila d’essència mediterrània i de marcada tradició turística i marinera. Està situada en un entorn de riquesa paisatgística i natural inigualable, al nord de la Costa Brava, a menys de 30 km de la frontera francesa, a 65 km de Girona i a 160 km de Barcelona.

El caràcter mediterrani es fa palès en tots els indrets del municipi, on es combinen en suau harmonia diversos ambients pertanyents a aquest clima, que donen lloc a les encisadores cales, les resplendents postes de sol i els impressionants penya-segats arran de mar.

Aquesta bellesa de natura i paisatge es tradueix en tres espais d’especial interès: les capricioses formacions geològiques litorals del Parc Natural del Cap de Creus, la inhòspita muntanya baixa mediterrània del Paratge de l’Albera i les zones humides amb una gran diversitat d’aus del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Tot plegat, conforma un territori amb unes característiques inèdites, que des del primer moment sedueixen el visitant que s’atreveix a aventurar-se per aquests paratges i a conèixer la naturalesa en el seu màxim exponent.


Lugares de interés

La passejada pel recinte de la Ciutadella és imprescindible per als qui visiten Roses. Declarada conjunt historicoartístic l’any 1961, la Ciutadella aplega vestigis de diferents èpoques i ocupacions. La fortificació militar, amb la monumental Porta de Mar, és un recinte de 131.480 m2 d’estil renaixentista que va ser construït el 1543. El seu interior és un important jaciment arqueològic on es troben les restes de la ciutat grega de Rhode, fundada l’any 776 a.C. pels rodis; el barri hel•lenístic, que va viure durant els segles IV i III a.C. els moments de màxima prosperitat de la ciutat; la vil•la romana, datada entre els segles II a.C. i VI d.C.; el monestir romànicollombard de Santa Maria, del segle XI, i les troballes del segle XIX.

El castell de la Trinitat corona la punta de la Poncella per damunt del far de Roses. Aquesta construcció militar, que data de l’any 1544 (segle XVI), va ser edificada sota el regnat de l’emperador Carles I. Té forma d’estel de cinc puntes, amb arestes angulars pronunciades per defensar-se dels projectils enemics. Les seves dimensions són força considerables i els seus murs fan més 2 m de gruix. Tenia tres terrasses per a bateries de canons, obusos o morters, a diferents altures, per defensar el port i la costa. La seva guarnició era de dos-cents homes com a màxim. Tot el conjunt, encara que molt enderrocat, és un extraordinari exemple d’una fortalesa d’artilleria de costa.

Conjunt megalític. Habitada des de temps remots, Roses té un dels itineraris megalítics més complets i impressionants de la Costa Brava. Tres grans dòlmens són el record dels primers pobladors: la Creu d’en Cobertella (3000-2700 a.C.), el Llit de la Generala (3200 a.C.) i el Cap de l’Home. El dolmen de la Creu d’en Cobertella, que és el més gran de Catalunya, data del neolític i va ser declarat monument historicoartístic al març de 1964. Disposa d’una gran galeria, coberta per una llosa de quatre tones, que fa 5,20 m de longitud, 2,45 d’amplada i 2,14 d’alçada. En el recorregut pels orígens del municipi també s’hi troben els dos menhirs de la Casa Cremada, que daten del quart o del tercer mil•lenni a.C.: la cista de la Casa Cremada, que havia tingut un ús funerari, com els dòlmens, i la cova-dolmen del Rec de la Cuana, datada el 2500 a.C.

Castrum visigòtic. Situat a la urbanització Puig-Rom, va ser construït amb finalitats defensives en el decurs del segle VII, però malgrat la solidesa de la fortificació, avui només en queden les restes. És de planta ovalada, amb dos llenços pràcticament paral•les. La porta d’accés al recinte era a migdia, la qual estava flanquejada per dues torres quadrades. Els murs, fets de pedra de granet, es construïren amb la tècnica de la doble paret. Tingué una finalitat purament estratègica, de defensa. A l’interior, s’hi han trobat nombroses restes de ceràmica, peces de bronze i objectes de ferro, sobretot eines agrícoles.

Castell de Bufalaranya. Construït cap al segle X, el castell de Bufalaranya té com a característica singular el dibuix que formen les seves lloses, disposades en forma d’espiga (opus spicatum). Es troba damunt d’un turó, prop de la carretera que va de Roses a Cadaqués.

Església parroquial de Santa Maria. De l’antic temple, que va ser consagrat l’any 1796, se’n conserven l’absis, el creuer i la cúpula. La resta de la nau, les capelles laterals i la façana són neoclàssiques, de l’any 1853, obra de l’arquitecte Martí Sureda i Deulovol.

Casa Mallol. Aquest edifici modernista, situat a la plaça Catalunya, data del 1906 i va ser projectat per l’arquitecte Joan Marès. A la façana destaca una tribuna i diverses obertures amb columnetes i decoracions florals en relleu. A l’interior s’han conservat els sostres ornamentals, elements de forja i alguns vitralls, recentment restaurats. Actualment acull la casa de la vila.

Parc Natural del Cap de Creus. Dins del Parc, hi ha dues reserves integrals terrestres, que posen de manifest la salvaguarda dels valors més preuats: la punta del cap de Creus (amb el mític far del cap de Creus, lloc on es rodà la pel•lícula El far de la fi del món, d’Orson Welles), i el cap Norfeu, un paratge d’una singularitat geològica i biològica excepcional, on fins i tot s’han descobert recentment vestigis d’activitat volcànica de fa uns 10 milions d’anys. Pel que fa a l’àmbit marí, es protegeixen tres zones d’enorme riquesa submarina: el cap Gros, la punta del cap de Creus (on la part nord de l’illa de s’Encalladora és protegida de manera integral) i el cap Norfeu.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (creat per la Llei 21/1983, de 28 d’octubre, de protecció dels aiguamolls de l’Empordà) fou declarat zona protegida després d’una intensa i llarga campanya de defensa iniciada el 1976, destinada a evitar que la zona fos urbanitzada. El Parc en si mateix, el constitueixen tres zones principals:

– La reserva dels Estanys: Amb grans extensions de canyissars, balques i prats inundables.
– La reserva de Llaunes: Amb llacunes litorals, prats salobres i dunes.
– La reserva de l’illa de Caramany: Situada enmig del Fluvià i on nidifiquen gran quantitat d’aus.

El Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera (creat per la Llei 3/1986, de 10 de març, del Parlament de Catalunya), malgrat que no forma part del municipi de Roses, sí que se’n troba a poca distància, fet que propicia que el visitant interessat pugui arribar-hi fàcilment.

Port Nàutic. Aquesta obra emblemàtica, que es va inaugurar el 23 de juny de 2004, suposa la culminació del pla de reforma del front marítim de Roses i un pas més i molt important perquè Roses sigui un poble capdavanter en l’oferta turística de la Costa Brava.


Ferias y fiestas

Febrero. Jornadas gastronómicas La Cuina de Roses a Ritme de Carnaval en los restaurantes de la villa.

Mayo. Mayo megalítico. Actividades para conocer el patrimonio megalítico de Roses.

Junio. Jornadas gastronómicas del Suquet de Peix en los restaurantes de la villa.

15 y 16 de agosto. Fiesta Mayor.

Ayuntamiento de Roses
«Casa Cambó» Pl. Catalunya
Tel.: 972 256 144
Fax: 972 255 577
roses@ddgi.es
http://www.ddgi.es/roses

info@turismedia.com