Originàriament
refugi de pescadors, és actualment un modern nucli
urbà que deu el seu desenvolupament a la creació
de l’actual Estació Internacional i l’obertura
de la línia fèrria el 1872.
Ja en el segle X el monestir
de Sant Quirze de Colera tenia el dret de delma d’allò
pescat en aquest lloc. Dret que va passar al monestir de Sant
Pere de Besalú al segle XVI. Però no va ser
fins a finals del segle XIX quan es va inaugurar la línia
ferroviària que comunica amb França, que s’hi
va establir un nucli habitat, inicialment al terme de Colera
i des de 1934 és un municipi independent. La circulació
de trens i la duana es converteixen en el motor del poble.
Sembla ser que l’origen
del nom de Portbou ve de quan els vaixells de pesca d’arrossegament
coneguts com a «bous», trobaven refugi en aquest
badia els dies de temporal (de llevant o de tramuntana).
El recentment construït
port esportiu conta amb 295 amarradors per a embarcacions
de fins a 20 m d’eslora i un calat de dàrsena
de 10 m.
Lugares de interés
L’església parroquial
de Santa Maria de Portbou comença a construir-se al
1879. Originàriament fou una capella particular de
la família Planàs, després s’obrí
als treballadors de la companyia del ferrocarril i, finalment,
a tot el poble. És d’estil neogòtic. Majestuosa
és la seva façana: tres Portalades i una gran
rosassa. Dalt de la porta principal hi ha la Verge entre dos
àngels. A més hi ha la imatge de l’apòstol
Sant Jaume, patró del poble, i Sant Jordi, patró
secundari de Catalunya.
|
